Representar amb honor, lideratge i fermesa els clubs de futbol no professionals de Catalunya.
Il·lustres Parlamentaris,
Compareixo en seu parlamentària, per petició del grup de Junts per Catalunya, a qui vull fer un especial agraïment per l’interès, la tasca i la voluntat de conèixer les inquietuds del club que representem i per extensió d’una part del sistema esportiu, així com al mateix temps, facilitar-nos l’altaveu per compartir obertament el punt de vista i les peticions que avui presentem. Un agraïment que faig extensiu a tots i cadascun dels presents en aquesta sessió.
La meva intervenció té per objectiu complementar l’exposició del president qui amb l’encert que permet la limitació de temps, ha detallat qui és la UE Olot i la seva important tasca esportiva, social i representativa del futbol i l’esport català. Un incansable treball que gràcies a tots els companys que en formem part, recentment, ens ha permès obtenir el suport per representar amb honor, lideratge i fermesa els clubs de futbol no professionals de Catalunya en el sí de l’assemblea de la Real Federación Española de Futbol.
Competència i responsabilitat
En un primer ordre, vull recordar-vos la importància i responsabilitat que té aquesta institució, el Parlament de Catalunya, amb el futbol i l’esport català, l’activitat física i el teixit esportiu de Catalunya en general. Una responsabilitat estretament lligada a la competència exclusiva que tant l’estatut d’autonomia Catalunya –article 134- com la Constitució Espanyola –article 149.1.19- reconeixen. Som plenament competents en legislar i executar com volem que sigui el sistema esportiu de Catalunya.
Aquesta competència, ens fa innegablement corresponsables a tots i totes.
En aquest sentit, és oportú compartir que tenim una llei reguladora del sector esportiu al congelador des de fa prop de 7 anys. Una llei que no només ha de suposar una modernització del sistema esportiu català, que encara es regeix per estructures i mentalitats de finals dels anys 80, sinó també per exercir el lideratge que s’espera, sobretot en establir el marc normatiu que vetlli per estructures esportives realment transparents i sostenibles, especialment aquelles que tenen reconeguda estatutàriament la seva funció d’utilitat pública i interès cívic i social; que eviti l’exercici abusiu i coercitiu dels seus responsables; i garanteixi la seguretat jurídica i el compliment dels principis democràtics per una efectiva protecció dels clubs, esportistes i teixit esportiu, així com les persones que voluntàriament treballen per tirar endavant unes entitats que en el seu conjunt, configuren la base d’un sistema que, sense ells, el sistema no tracciona.
Perquè sí, estem en un moment que el sistema, arrelat a una essència de més de 30 anys, ha col·lapsat: el greu retard del registre d’entitats esportives distancia àmpliament de la seva finalitat garantista i afecta directament a la seguretat jurídica dels administrats; el tribunal català de l’esport fa aigües; el sistema d’ajudes i suport a les entitats esportives s’ha convertit en ineficient; els inexistents mecanismes de transparència i control a les entitats esportives, especialment aquelles amb reconegut interès públic i social amb un estatus legalment reconegut, perpetua pràctiques que no ajuden a enfortir el sistema esportiu en el seu conjunt.
En definitiva, la letargia competencial a què ens referíem anteriorment ha debilitat les institucions que tenen la important tasca i responsabilitat d’estructurar un sistema esportiu socialment i democràticament fort.
Lideratge
Per aquest motiu, no podem mirar cap a un altre costat si realment ens creiem la competència exclusiva i la responsabilitat social que tenim amb el teixit esportiu. Una idèntica responsabilitat que exercim com a pares i mares en confiar amb l’esport pel desenvolupament harmònic dels nostres fills i filles.
I en base aquest exercici de coresponsabilitat amb l’esport que pregonem, us demanem lideratge.
Com deia anteriorment, aquesta cambra té deures importants amb el teixit esportiu, més enllà de la referida llei que ordeni i actualitzi el sector esportiu. Tenim deures en facilitar la pervivència i existència de la majoria d’entitats esportives que, altruistament, treballen perquè l’esport sigui una realitat, existeixi. En aquest sentit doncs, urgeix per exemple, entre altres, una llei de mecenatge esportiu que estableixi les bonificacions fiscals i els incentius tributaris a les persones i empreses que aposten per les entitats esportives. Una llei tal i com tenen al País Valencià i la comunitat de Madrid i que posem a disposició dels grups pel seu impuls.
Ens urgeix una llei de pressupostos i una llei de mesures per la promoció, difusió i projecció de l’esport català que situï l’esport com una prioritat social, garantint un finançament just i equitatiu que realment arribi a la base del teixit esportiu, destinant i facilitant els recursos a clubs locals, escoles esportives i programes inclusius que fomentin la cohesió social i la igualtat, la millora d’infraestructures esportives modernes, sostenibles i accessibles a tots els territoris. Tot sota mecanismes transparents de seguiment i control, que garanteixin que cada euro públic tingui un impacte real.
Ens urgeix una llei de simplificació administrativa que permeti a les entitats esportives centrar-se en la seva tasca principal: promoure l’esport i els seus valors. Aquesta norma ha de reduir la càrrega burocràtica i agilitzar els procediments per facilitar el compliment de les seves obligacions legals sense traves innecessàries.
Perquè, il·lustres parlamentaris, els clubs esportius, la base extensa del sistema esportiu català us necessita, tant amb la creació de recursos com en el marc legal que en garanteixi la seva pervivència.
Escoltar i dialogar
I finalment, per tal d’executar efectivament aquesta competència i exercir aquest lideratge amb corresponsabilitat, vull convidar-vos a escoltar i dialogar sense limitacions ni condicionants per l’esport català.
Escoltar i dialogar amb els clubs i entitats esportives, del més gran als més modestos, i que en la seva singularitat representen realment la base on es sustenta el nostre sistema esportiu, tot treballant dia a dia per promoure valors i cohesió social, doncs són l’engranatge essencial del sistema.
Escoltar i dialogar amb les persones que, col·lectivament o individualment, treballen per una futbol català i una Federació Catalana de Futbol forta, representativa i socialment exemplar, coneixedores de la necessària transformació que requereix de forma urgent i el valor social que aquesta té.
Escoltar i dialogar amb els companys que treballen a Madrid per garantir que les mesures vinculades a les competències de l’estat també enforteixin l’esport català, els seus agents i les persones que treballen incansablement per ser un referent internacional, assegurant que rep el suport institucional i polític necessari per enfortir-lo i sumar esforços en benefici del conjunt de la societat.
En definitiva, escoltar i dialogar amb voluntat d’entendre i integrar diferents perspectives, per tal d’assolir el millor criteri i exercir amb rigor i responsabilitat la competència legislativa en matèria d’esports i activitat física que l’Estatut, l’Estatut de Catalunya, ens confia, garantint així el màxim encert i èxit en el disseny del sistema esportiu que volem.
Moltes gràcies.