Amb el suport majoritari dels clubs de base, es fa evident la voluntat d’impulsar i modernitzar un model de futbol més horitzontal, inclusiu, transparent i coherent amb la seva realitat.
Encara que alguns negaven la seva importància, la recent victòria electoral del Gimnàstic de Tarragona i la UE Olot a l’estament de clubs no professionals de Catalunya en l’Assemblea de la RFEF representa un punt d’inflexió en la visió, el treball i l’estatus del futbol català. Amb el suport majoritari dels clubs de base, es fa evident la voluntat d’impulsar i modernitzar un model de futbol més horitzontal, inclusiu, transparent i coherent amb la seva realitat. Els clubs, que són l’autèntica pedra angular sobre la qual reposa tot l’ecosistema, han reclamat el protagonisme que els pertoca.
Ara bé, aquests resultats no són només un triomf simbòlic; representen una oportunitat real per dibuixar un nou full de ruta en el futbol no professional a nivell estatal. Des del Nàstic i la UE Olot, es proposa un autèntic Pla Marshall dels clubs que, a curt o mig termini, haurà de comptar amb el suport de totes les federacions territorials, inclosa la catalana. Aquest pla, vertebrat en tres eixos fonamentals, pretén reformular les bases del futbol formatiu i amateur per situar-lo a l’alçada dels reptes del segle XXI.
01. Repartiment de fons i inversió en la base
Un programa de quatre anys que destini els 80 milions d’euros de tresoreria (que poden arribar als 160 en xifres reals) acumulats per la RFEF als clubs de formació i de base. Aquesta injecció econòmica, ben gestionada, permetrà impulsar projectes de transformació real, desenvolupament de talent local i formació 360, sense limitacions que frenin el creixement dels nostres joves jugadors i jugadores.
02.
Reestructuració federativa per una representació democràtica
És hora d’adaptar l’estructura federativa a la realitat d’un futbol que necessita escoltar la veu dels clubs. Aquests han de ser l’epicentre d’una organització transparent i democràtica, on les decisions es prenguin amb la participació activa dels mateixos clubs, ampliant-ne la seva representació.
03.
Representativitat territorial i pes del futbol català
La distribució de la representació federativa estatal ha d’adequar-se al nombre real de llicències. El futbol català, que encapçala el rànquing en nombre de federats, mereix una presència destacada en els òrgans de decisió estatals, reconeixent així la seva contribució i influència en l’evolució del futbol arreu del país.
Aquestes propostes no són una quimera ni un brindis al sol. Són, de fet, una crida al compromís i la materialització de la confiança que molts clubs han dipositat en la UE Olot i en el Nàstic de Tarragona per liderar la transformació del futbol estatal. Sabem que no és una tasca fàcil ni immediata, però la determinació i el treball conjunt ens permetran construir un futur on la base sigui protagonista, on la modernització sigui un fet i on la paraula “futbol” no signifiqui només grans titulars mediàtics, sinó també formació, valors i oportunitats per a tots.
Continuem traçant el camí amb la il·lusió de saber que aquest és només el principi. El futbol català, amb tota la seva riquesa i diversitat, mereix liderar un nou model, més just i més al servei de les persones que el fan possible. Ara és moment de mantenir el rumb, sumar suports i treballar conjuntament perquè el futur sigui tan gran com la nostra passió pel futbol.
.