El resultat de les eleccions municipals, com recordava en el seu moment, marquen singularment la política esportiva real i efectiva de Catalunya.
Uns resultats que prenen encara més força i dimensió amb la configuració dels governs de les diferents Diputacions provincials, institució (estatal) coneguda pels importants recursos econòmics de què disposen i en definitiva gestionen. En l’àmbit esportiu també.
Durant la dècada dels anys 90 i 2000 principalment, la relació entre Generalitat de Catalunya i les Diputacions, especialment la de Barcelona, ha estat marcada per una relació de singular de discussió jurídica distingida pels recursos econòmics que reben directament les Diputacions i la manca de competència que tenen per executar les finalitats pel qual reben aquestes quantitats. Una discussió que sens dubte afecta a la capacitat de finançament en l’àmbit esportiu de Catalunya i la competència real i efectiva per executar la política esportiva del país.
Veure Sentències del Tribunal Constitucional la STC 32/1981, de 28 de juliol com i la 48/2004 de 25 de març, entre les més destacades.
Anualment, les diputacions provincials incorporen als seus pressupostos una quantitat d’ingressos directes provinents del Consejo Superior de Deportes (administració de l’estat) sota la partida de transferències corrents de Loteries i Apostes de l’Estat i sense cap altra finalitat que l’aprovada discrecionalment en el sí de la mateixa Diputació.
No podem passar per alt que enguany les Diputacions catalanes han pressupostat un ingrés de 4 milions d’euros en aquest concepte (3 milions dels quals són de la Diputació de Barcelona).
Aquests ingressos que reben directament les diputacions provenen de la disposición addicional tercera de la Ley 13/2011, de 27 de mayo, de regulación del juego, recentment modificada per la Ley 39/2022, de 30 de diciembre, del Deporte i d’acord amb l’originari Real Decreto 419/1991, de 27 de marzo, por el que se regula la distribución de la recaudación y premios de las apuestas deportivas del Estado. En base això i per imperatiu legal, el 49,95% del que es recapta amb Impuesto sobre Actividades del Juego en relación con las apuestas mutuas deportivas de fútbol (quinieles) va destinat a las Diputacions Provincials, a través de las respectives Comunitats Autònomes.
Per altra banda, especialment avui no podem obviar que el 50,05% restant, es distribueix en un 45,50 % para la Liga Nacional de Fútbol Profesional y la Liga nacional femenina de futbol profesional, en los porcentajes que se determinen reglamentariamente, i un 4,55 % para la Real Federación Española de Fútbol con destino al fútbol no profesional.
Uns ingressos, els obtinguts per les Diputacions que, afortunadament van dirigits -quasi bé els únics- a traccionar l’esport del país gràcies als seus municipis.
Parlem d’impacte
(i no de Rubiales)
Enguany, les Diputacions de les quatre províncies catalanes rebran un mínim de 4 milions d’euros, provinents de la recaptació de l’Impost d’Activitats del Joc (quinieles) repartits pel CSD, els quals aniran destinats a executar polítiques esportives dels diferents municipis catalans. Per altra banda, els realment competents en matèria esportiva -Generalitat de Catalunya- ha anunciat que repartirà un màxim de 2 milions d’euros en una convocatòria que pretén ajudar a municipis, clubs i el sector esportiu en general (totum revolutum de l’esport) en promoció d’activitats d’impacte al territori. La subvenció d’impacte.
Això posa sobre la taula una doble singularitat: qui destina més diners a la política esportiva real i efectiva amb impacte territorial a través dels seus municipis (Diputacions) no té les competències per desenvolupar, gestionar i executar oficialment. Mentre que, la Generalitat no rep ni reclama a l’estat aquests uns diners, tal i com sí determina la mateixa disposición addicional de la Ley 13/2011, de 27 de mayo (a través de las respectives Comunidades Autónomas) ni els distribueix a les diputacions amb encàrrec de projectes concrets per a la prossecució de les polítiques esportives en l’àmbit municipal clares i coherents amb la visió esportiva del país, mentre es dona per satisfeta anunciant els 2 milions d’euros per accions d’impacte (política esportiva).
Però cal confessar certa tranquil·litat en saber que, malgrat no s’estigui procedint competencialment com toca, aquests milions d’euros provinents del Gobierno de España -administració no competent en matèria esportiva a Catalunya- acaben essent més efectius si són directament distribuïts i autogestionats per les administracions locals i municipis catalans doncs són ells i només ells, qui executen la real i efectiva política esportiva de Catalunya amb l’estreta col·laboració dels clubs, federacions i consells esportius.
Cal reflexionar-hi.