Sobre la llibertat de John Stuart Mill i la corrupció de la moral.
En una societat on la integritat es veu sovint compromesa per interessos particulars, la corrupció moral s’ha convertit en un problema no només institucional, sinó també personal. Quan les decisions deixen de ser guiades pels valors i l’ètica col·lectiva, i es fan sota el pretext de la llibertat individual, ens trobem davant d’un fenomen que no només afecta l’esfera política, sinó també la vida quotidiana.
John Stuart Mill, al seu cèlebre assaig Sobre la llibertat, ofereix una reflexió que ens pot ajudar a entendre millor aquest dilema. Mill defensa fermament la llibertat individual, però adverteix que aquesta llibertat ha de tenir límits clars, especialment quan les accions individuals poden danyar la resta de la societat. Aquest principi de “no danyar els altres” és clau per entendre com la llibertat mal interpretada pot conduir a una corrupció moral que erosiona la convivència social i el bé comú.
Què entenem per corrupció moral?
La corrupció moral no es limita a l’acceptació de suborns o actes delictius, sinó que es refereix a la degradació dels valors i principis ètics que haurien de guiar les nostres decisions. Es pot manifestar en la hipocresia, el cinisme o l’abandonament de la responsabilitat col·lectiva. Quan l’individu o les institucions prioritzen els seus interessos particulars per sobre del bé comú, es produeix una fractura en la moralitat que posa en risc la confiança i la cohesió social.
La llibertat segons Mill: un antídot contra la corrupció?
En el llibre Sobre la llibertat, Mill proposa una defensa radical de la llibertat individual, però sempre sota una condició: que aquesta llibertat no perjudiqui els altres. És en aquesta noció de “dany als altres” on podem trobar un punt de connexió amb la corrupció moral. Per Mill, la llibertat és essencial per al desenvolupament humà, però ha d’estar regulada per una ètica de responsabilitat social.
Segons Mill, la societat ha de respectar la llibertat de l’individu per expressar les seves opinions, seguir el seu propi camí i prendre decisions personals. Però aquesta llibertat ha de coexistir amb la responsabilitat moral de no perjudicar els altres. En el context de la corrupció moral, podríem argumentar que una societat que permet la corrupció trenca aquest equilibri que Mill considera fonamental: la llibertat d’uns perjudica el benestar de molts altres.
Límits de la llibertat i corrupció
Mill també parla dels límits de la llibertat, un aspecte que és crucial en la lluita contra la corrupció moral. Segons el seu “principi de dany”, la llibertat només pot ser limitada quan les accions d’un individu causen dany a altres. Quan la corrupció moral preval, es violen els drets d’altres individus de la societat, perquè aquells que actuen de manera corrupta, encara que aparentment dins del marc de la seva “llibertat”, perjudiquen el teixit social, els recursos públics o la confiança general.
Aquí podem veure que Mill ens ofereix una eina valuosa per examinar la corrupció moral: la llibertat no és un dret absolut quan els altres es veuen perjudicats. En una societat corrupta, la llibertat es veu erosionada perquè les accions d’alguns afecten negativament els drets i oportunitats de la resta.
Què implica això per a la nostra societat actual?
En la nostra societat, la corrupció moral està sovint camuflada sota el vel de la llibertat individual o la llibertat de mercat. És fàcil justificar l’ús de recursos públics o les influències polítiques com a formes legítimes de llibertat d’acció, però això distorsiona el concepte de llibertat tal com l’entén Mill. Quan les decisions estan motivades per interessos particulars i no per criteris morals, l’impacte negatiu en la societat és innegable.
La perspectiva de Mill ens permet reflexionar sobre com es poden equilibrar els drets individuals amb el bé comú. La llibertat, no pot ser utilitzada com a excusa per justificar la corrupció o la immoralitat.