L’activitat física està deixant de ser només una opció cultural per convertir-se en una infraestructura essencial per a la salut i la sostenibilitat de la vida humana.
Què necessita el cos humà per sobreviure fora de la Terra?
La missió Artemis II ha culminat amb èxit fa pocs dies, marcant el retorn de la humanitat a l’espai profund més de cinquanta anys després. Impulsada per la NASA, aquesta missió tripulada ha orbitat la Lluna i ha servit per validar els sistemes que han de permetre estades humanes prolongades fora de la Terra. Però el seu veritable significat és encara més ambiciós ja que Artemis no és un programa lunar, és una arquitectura de futur amb un objectiu clar —preparar la vida humana més enllà del nostre planeta, amb la mirada posada en Mart. Els avenços dels darrers anys, des de la reutilització de coets liderada per SpaceX fins a la cooperació internacional amb la European Space Agency, confirmen que la humanitat ha entrat en una nova fase en la que ja no només explora l’espai, sinó que s’està preparant per habitar-lo.
Aquest horitzó planteja una qüestió molt més profunda que la pròpia tecnologia espacial. Què necessita el cos humà per sobreviure fora de la Terra? I és precisament aquí on emergeix un canvi de paradigma que fins fa poc semblava impensable.
Durant dècades, l’esport s’ha interpretat principalment com una activitat vinculada al lleure, a la competició o a l’entreteniment. Però en el segle XXI s’està produint una transformació radical en el que l’activitat física està deixant de ser només una opció cultural per convertir-se en una infraestructura essencial per a la salut i la sostenibilitat de la vida humana.
Aquest canvi es fa especialment evident quan observem els mateixos projectes que ens han portat de nou a la Lluna i que ja apunten cap a Mart. En aquests entorns extrems, el moviment, la condició humana i la preparació del cos serà condició de supervivència.
Aquest escenari planteja una pregunta fonamental: com haurà d’adaptar-se el cos humà per viure en un altre planeta?
Mart és un entorn radicalment diferent del de la Terra. La seva gravetat és aproximadament un 38% de la terrestre, la seva atmosfera és molt més fina i els nivells de radiació són molt superiors. A més, els futurs habitants probablement viuran en entorns confinats i artificialment controlats.
Les investigacions realitzades per la NASA a bord de l’International Space Station han demostrat que la manca de gravetat provoca canvis importants en el cos dels astronautes com la pèrdua de massa muscular, disminució de la densitat òssia, debilitament cardiovascular i alteracions metabòliques. Sense mesures correctores, els astronautes poden perdre aproximadament un 1% de densitat òssia al mes.
Per aquest motiu, els astronautes que viuen a l’Estació Espacial Internacional dediquen aproximadament dues hores diàries a exercici físic.
Si algun dia s’estableixen colònies permanents a Mart, aquesta necessitat es multiplicarà. El cos humà haurà de mantenir la seva massa muscular, la densitat òssia i la capacitat cardiovascular en un entorn que no proporciona els estímuls biomecànics naturals de la Terra, doncs som éssers terrestres.
Això implica concebre l’activitat física no només com una pràctica saludable, sinó com una tecnologia de supervivència humana.
En aquest context, la indústria esportiva pot adquirir un paper inesperat i central, en el que l’equipament esportiu avançat, sistemes de monitorització biomèdica, nutrició funcional, wearables, infraestructures esportives 6.0 i la intel·ligència artificial podrien formar part del sistema que permeti mantenir la salut dels futurs habitants de Mart.
Si visualitzem conceptualment una colònia estable -o no- a Mart, aquesta sens dubte haurà de disposar d’uns espais de pràctica esportiva i activitat física com a infraestructures vitals. Per tant, tenim n repte molt interessant sobre la taula.
Així mateix, la reflexió sobre la vida a Mart ens obliga també a mirar la Terra amb una nova perspectiva. Les societats modernes afronten tres grans reptes: l’envelliment de la població, el sedentarisme i l’augment de malalties cròniques. Segons la World Health Organization, la inactivitat física és una de les principals causes de mortalitat global.
Moltes de les solucions que caldrà desenvolupar per mantenir la salut humana a Mart poden ser també les solucions per millorar la salut a la Terra, com son els programes estructurats d’activitat física transgeneracional, monitorització digital de la salut i entorns dissenyats per fomentar el moviment en condicions extremes.
El que ens revela pensar en una etapa marciana és que el futur de la indústria esportiva no es troba només en l’entreteniment o en l’esport d’elit, sinó en un paper molt més profund, esdevenir una infraestructura essencial del segle XXI, capaç de garantir la sostenibilitat física de la vida humana dels propers segles.
Si recuperem l’exercici imaginatiu que fèiem abans i visualitzem per un moment una colònia a Mart a finals del segle XXI, segurament trobaríem científics, enginyers i metges, però també hi haurà professionals dedicats a entendre com funciona el cos humà en gravetat reduïda i a dissenyar sistemes de moviment per preservar la salut dels habitants.
Potser el primer humà nascut a Mart creixerà en un entorn on l’activitat física formarà part estructural de la vida quotidiana, i això ens recorda que l’activitat física és una condició fonamental de la vida humana.
Per tant, el gran repte de la indústria esportiva més enllà de créixer, innovar i generar nous models de negoci, també és visualitzar més enllà. En un context en què la humanitat es prepara per viure més enllà de la Terra, el sector ha d’assumir un nou rol i passar a convertir-se en un sistema essencial per a la preservació de la vida humana. Això implica repensar equipaments, infraestructures, coneixement científic i models d’intervenció amb una ambició radicalment nova. Perquè si som capaços de garantir que el cos humà es mantingui viu, funcional i saludable en un entorn tan hostil com Mart, també estarem redefinint els fonaments de la salut i la longevitat a la Terra. I en aquest horitzó, la indústria esportiva serà estructural.
